Poema "Homenatge al Dr. Alfons Tirado”, mort víctima del  coronavirus 
                    Esperança Sopena 
                       
                        Va néixer a Sevilla, 
                        creixent sota el sol i la gràcia  
                        d'aquest racó d'Andalusia, 
                        ciutat de casetes i fires, 
                        banyada per les aigües del Guadalquivir, 
                        ornamentada amb el Parc de Maria Lluïsa  
                        on a les tardes és visitat 
                        i aleshores contemplat 
                        per estrangers i espanyols 
                        que embadalits 
                        de la ciutat han estat captivats.  
                         
                        Més tard 
                        a Catalunya és va ubicar, 
                        en un poblet de la costa 
                        anomenat Tossa de Mar, 
                        acollidor i turístic 
                        amb el seu castell i la muralla 
                        i una cala des d'on es contempla 
                        un ample i blau mar 
                        que acull unes barquetes pintoresques 
                        quan a la nit surten a pescar.  
                         
                        Persona carismàtica i polifacètica  
                        és metge, periodista i advocat 
                        aficionat al món de les lletres, 
                        de les arts i les antiguitats.  
                        És un gran viatger. 
                        Li fan gràcia les terres llunyanes 
                        explorar-les i conèixer les seves gents, 
                        amant de la natura 
                        dels conreus i els animals 
                        sap que passa a cada arbre 
                        i si el gall o l'oca 
                        no diu "bon dia" 
                        és que ha emmalaltit o enfadat. 
                         
                        M'he estès una mica 
                        però crec que és la història  
                        -resumida- 
                        d'una persona que ha estat 
                        entre nosaltres dia a dia 
                        sent el nostre cap de servei. 
                        I avui ens ha de deixar 
                        perquè la jubilació no entén 
                        de jornades, de companys, ni de treball, 
                        ni tan sols té memòria. 
                        Simplement, ja ha arribat. 
                      
  |