Poema "Jubilació de l'Elena"
Esperança Sopena

El gran edifici
s'alça majestuós, és un gegant:
pot dir amb orgull,
que pocs arriben a la seva edat
contemplant amb desafiament
les diverses generacions
que, com si fos la Rambla,
han estat trepitjant
el seu paviment.

L'ambulatori del CAP Manso
que a tantes persones ha rebut,
la major part d'elles
a la cerca del seu remei,
altres, treballant
perquè aquest remei fos
per la salut, el més adient
i d'altres, molt importants
passant les seves dades i
atenent personalment
tant el malalt com les trucades:
tanmateix les urgències
que debades no són tantes
però les pobres animes
van desesperades.

És una petita visió
de la nostra vida quotidiana,
és un petit record
del teu gran recorregut
com a secretària i companya.

Perquè tots plegats
hem viscut els canvis
que al laboratori
poc a poc li han assignat
i sense la col·laboració de tots
no haguera estat possible millorar.